Literatura

El nazi que va demanar perdó

Abans no arriba el dia que "nazi" signifiqui només "racista", tots els nens que estudien la Segona Guerra Mundial aprenen que Adolf Hitler i els nazis van ser la cara més terrible de la naturalesa humana. Alguns potser només aprendran la visió inequívoca que condemna els alemanys, almenys els dels anys 30, que els van votar. Què tenia Hitler per convèncer un terç dels electors alemanys? És una pregunta que pràcticament no admet resposta al relat uniforme que habitual s'ha explicat. La condemna al nazisme va haver de ser tan contundent i el pudor i la vergonya, tan profunds, que fins i tot la tremenda destrucció de la vida civil pels bombardejos aliats no ha estat, després de la guerra, gairebé mai objecte d'anàlisi per cap intel·lectual alemany.

Entendre com triomfa el nazisme, tant de forma conceptual -el complex victimisme alemany, anorreats després de la Primera Guerra Mundial- com a partir de decisions i fets individuals i concrets -que el president de la República de Weimar nomenés canceller a Hitler, després d'haver-s'hi negat repetidament; o l'incendi del Reichstag que va servir d'excusa per suspendre legalment les llibertats civils el 1933-, és el primer pas necessari per abstreure's de d'aquesta visió uniforme que condueix a pensar que l'antisemitisme només existia a Alemanya abans de la guerra i no a tot Occident des que el cristianisme esdevingués hegemònic. Seria un gran exercici, de fet, recopilar tots els atemptats contra els jueus que han passat a Europa fins a Hitler. La crema de barris, les expulsions en massa, el cas Dreyfuss, etcètera.

Al final, és clar, sempre pesa més la darrera màxima que el nazisme va ser tal atrocitat, mecanitzada, calculada i executada en massa, que eclipsa qualsevol altre atemptat. Els nazis van ser els protagonistes d'una escalada de bogeria intensa, sempre cap endavant i sense permetre, oficialment, cap retrocés.

Els nazis eren una massa de bojos racistes, antisemites i bel·licistes que es van sentir cridats i emmirallats a conquerir Europa i exterminar el diferent. Aquí hi ha quòrum. Literatura com l'editat recentment "Sol a Berlín", escrit per Hans Fallada el 1947 (publicat per Edicions de 1984; "Jeder stirbt für sich allein" en l'original), confirma la tesi. Pel·lícules com "Conspiracy" (de Frank Pierson i amb Kenneth Brannagh en el paper del cap de les SS Reinhard Heydrich, del 2001), que recrea la conferència de Wannsee, quan es decideix la Solució Final, l'extermini dels jueus, també ho il·lustra. Aquests dos exemples, però, tenen en comú una cosa: d'entre els nazis més nazis, sempre n'hi ha un que no compleix l'estereotip. A "Sol a Berlín" és un comissari de la Gestapo, que s'ha dedicat tota la vida a perseguir criminals, sigui quin sigui el delicte; gairebé ni li importa. A "Conspiracy", un dels assistents a la conferència planteja dubtes sobre si realment cal aniquilar tots els jueus. 

I a part de la literatura i la recreació històrica, a la vida real, al mateix gabinet de Hitler, també hi va haver un personatge que des de la capitulació nazi el maig de 1945 va generar aquests dubtes. Era Albert Speer, ministre d'Armaments a partir del 1942 i arquitecte preferit de Hitler, i la principal fita del qual va ser augmentar l'increment de producció d'armes i munició en el moment que els bombardejos aliats es van intensificar i Alemanya va començar a perdre la guerra. Abans de ser nomenat ministre, com a arquitecte, va ser l'encarregat de dissenyar els deliris de grandesa del Führer, des del camp dels grans mítings del Partit Nazi a Nuremberg fins a la gran remodelació de Berlín perquè fos, també en la forma, la gran capital del Tercer Reich.

Speer va ser condemnat a 20 anys de presó pel Tribunal de Nuremberg només per servir-se de deportacions de mà d'obra i utilitzar treballadors de manera forçosa, i ni tan sols com a principal responsable, i durant el temps empresonat va tenir temps per preparar unes memòries que, un cop alliberat, van esdevenir un best-seller i ell, com no podia ser d'una altra manera, tota una figura mediàtica (les memòries estan editades en castellà per Acantilado sota el títol de "Memorias"; "Erinnerungen" en l'original). Un ministre de Hitler, imagineu-vos-ho, que el primer que va dir en pujar a l'estrada de Nuremberg va ser: "Si Hitler hagués tingut amics, segur que jo hauria estat un dels més íntims".

Tot i la contundència de la frase, a diferència de la resta dels 21 dirigents nazis jutjats i liderats pel darrer peix gros que encara no s'havia suicidat, Hermann Göring, Speer va admetre des del primer moment la culpa, tant activa com passiva, de les atrocitats nazis. Mentre que Göring i companyia es defensaven amb l'excusa de només transmetre ordres del Führer, Speer, malgrat dir que també ignorava l'holocaust, va voler carregar amb la responsabilitat de la barbàrie per tal d'exculpar el poble alemany dels crims nazis. Speer va admetre que, com a ministre del Reich, era tan culpable com per no haver-ho sabut tenint en compte la seva posició, com per no haver fet cas de cap cant de sirena que va poder sentir al respecte després d'anys de formar part del cercle més reduït de Hitler. Tan convençut i tant així va plantejar Speer el judici de Nuremberg, que explica que "[Ribbentrop i Keitel] Aún agravaron más la impresión de querer eludir la responsabilidad; ante cualquier documentación [presentada com a prova al judici] que llevara su firma, se remitieron a una orden de Hitler. Lleno de repugnancia, no pude contener la definición de 'carteros bien pagados' que luego recorrió la prensa de todo el mundo".

Naturalment existeix el debat sobre si realment Speer era sincer o tot va ser una jugada maquiavèlica per evitar la forca. Com amb els experiments amb gasosa, és millor no fer-los a casa i mirar d'extreure'n conclusions a la valenta. Només està clara una cosa, tant si la seva postura va ser sincera com si no, Speer va encertar en voler carregar la responsabilitat de tots els crims.

Com va vaticinar l'historiador anglès Hugh Trevor-Roper quan Albert Speer va rebre la sentència, "ara probablement tindrà l'oportunitat d'escriure la seva autobiografia. Seran les úniques memòries del Tercer Reich que, sent de gran valor, convidaran a més a la lectura". Speer va ser de seguida considerat, per alguns dels aliats, com un nazi diferent a la línia dura de Goebbels, Himmler, Bormann o el mateix Göring. Trevor-Roper no s'equivocava en el sentit que les memòries d'Speer són un testimoni directe de les lluites internes entre els egos a la cort nazi, de la bogeria i esquizofrènia de Hitler quan la guerra ja no va bé, i del seu paper de favorit del Führer i alhora blanc de les enveges del lacai Bormann, el morfinòman Göring i el dur Himmler. El "gran valor" de Trevor-Roper és espiar el Tercer Reich des de dins.

Els tombs que dóna la història han fet que Albert Speer hagi passat a la posteritat com el nazi que va demanar perdó o "el nazi bo". Sense que sigui una paradoxa, entre la fi de la guerra i el procés de Nuremberg, una temporada que Speer descriu amb la calma i la tranquil·litat de quan ha passat la tempesta i que passa laxament retingut per les tropes aliades, un general nord-americà que es dedicava a estudiar amb l'exministre d'Armaments algunes de les vicissituds de la guerra li va arribar a dir: "Si hubiera conocido antes su capacidad, habría destinado a la VIII Flota Aérea americana al completo al único fin de enviarlo bajo tierra". Aquesta anècdota torna a la figura d'excel·lent ministre de Hitler d'Speer que, com apuntàvem, va augmentar la producció industrial de guerra tot i els bombardejos. La mecanització de la destrucció que s'atribueix als nazis va tenir en Speer el gran paradigma que, servint-se de mà d'obra forçada deportada, va aconseguir unes xifres que, a tenor de la reacció del general ianqui, haurien fet esgarrifar els aliats.

Com a la pel·lícula "El hundimiento" (Oliver Hirschbiegel, 2004), amb un Hitler fora de la realitat dirigint exèrcits imaginaris per defensar una Berlín assetjada pels soviètics, descriu Albert Speer el final de la guerra. Decisions il·lusòries del Führer, preparant ofensives irrealitzables i exigint resistències fatals pels soldats, condemnant-los, abans que accedir a cap retirada que permetés cap replegament descriuen l'esgotament físic i mental del ministre. A les seves memòries Speer descriu sorprès els errors estratègics també dels aliats, que un any abans de la fi de la guerra haurien pogut acabar amb la capacitat industrial alemanya si haguessin insistit més amb bombardejos concentrats en punts claus de la producció armamentística. Com recull el volum, l'antic arquitecte va saber després de la guerra que també els estats majors dels exèrcits aliats van cometre errors de càlcul no confiant en aquestes mesures. Implícitament apareix el rastre de com s'hauria pogut estalviar més d'una carnisseria sobre civils si els aliats haguessin pogut enllestir abans.

No són les memòries d'Albert Speer cap manual per seguir l'ascens del nazisme ni el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. El "gran valor" al que es referia Trevor-Roper no era aprendre res sinó conèixer, entendre i veure des de dins l'ascens i l'enfonsament de l'última barbàrie europea. El gran valor és adonar-se que fins i tot amb un dels protagonistes d'aquesta barbàrie s'hi pot sentir empatia, sense que això signifiqui enaltiment de res. Més enllà del judici sobre la naturalesa vertadera o falsa del penediment d'Speer, ja que aquestes memòries no són ni prova incriminatòria ni exculpatòria, tenim a les mans la millor mena de document per conèixer la història, la del testimoni d'aquell que ho va veure i viure, no la d'aquell que només ho interpreta.

Escrit per
#


5 Comentaris:
London ha dit...
Thanks for the blog post.Thanks Again.
London http://ultimateshoelifts.wordpress.com/tag/taller/
20.01.2014, 11:00:23
limited edition uggs 2 buttons ha dit...
Understand your control rights and obligationsBefore buying into a condo regime or purchasing a payment simple property, you should have a clear understanding of the type of ownership you should have in your property.
[url=http://freemanpgbw.soup.io]limited edition uggs 2 buttons[/url]
08.02.2015, 11:12:49
please visit ha dit...
Reply cialis says: November 22, 2014 at 1:46 pm bookmarked.
[url=http://wilbertxjhv.soup.io]please visit[/url]
28.02.2015, 17:48:11
ugg boots review 5500 ha dit...
All of so what on earth precisely grows to by mouth needs to be thought We have eventually located matters i'm sure that we are deciding on intended for and whenever ever getting the enhanced time period.
[url=http://baxtercmph.soup.io]ugg boots review 5500[/url]
02.03.2015, 14:21:48
Jordan Retro Girls In Love ha dit...
While playing basketball on the dusty court, Player might realize how the dust affects the Traction of the sneakers
[url=http://AirJordan11c2x6.tumblr.com/]Jordan Retro Girls In Love[/url]
14.03.2015, 01:52:45

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun