Cinema

Ja que hi som, parlem d'"Avatar"

Fa dies que vaig veure “Avatar”. Concretament, el visionat es remunta a un ja llunyà vint de desembre de l’any dos mil nou, a les dotze del migdia. Però entre festes nadalenques, llistes de les millors pel·lícules de l’any i el meu astorament generalitzat i positiu en relació a aquest miracle anomenat “Where the Wild Things Are” (que, per cert, la vaig veure un dia abans que la peli d’en James Cameron), encara no m’havia pronunciat degudament al respecte. La veritat és que em fa una mica de mandra posar-me a escriure quelcom sobre aquesta pel·lícula. No perquè no m’hagi agradat ni perquè no sàpiga per on agafar-la. No. El problema és que ja s’han dit tantes coses en relació a la pel·lícula que em temo que el meu escrit difícilment aportarà alguna novetat a tot el temari aquest de Pandora, els na’vi, la blavor general de la imatge, la tècnica o els efectes de les tres dimensions. Si més no, ho intentarem. Analitzar “Avatar” és el que ara toca. Que això és una cosa grossa, renoi!

Em consta que molta gent (o molts de vosaltres) no va aconseguir veure “Avatar” fins al segon o tercer intent. El personal s’ha grillat, ha anat al cinema en massa i, fins i tot, ha arribat a fer coses indecents per poder anar a veure la que havia de ser la revolució total de l’audiovisual mundial i de la mare que ho va parir tot. Jo mateix ho vaig aconseguir al segon intent, a les dotze del migdia d’un diumenge (l’hora de la missa), prèvia compra de l’entrada el dia anterior. Vaig anar als Icària de Barcelona, que, per a més informació, era l’únic cinema de Catalunya que ens servia la pel·lícula en tres dimensions i en versió original subtitulada. Em vaig enfundar unes ulleres que, al cap de dues hores, ja resultaven excessivament incòmodes i em vaig disposar a gaudir de l’espectacle. I quina conclusió en vaig extreure de tot plegat? Bé, la primera reacció que em va venir al cap durant els títols de crèdit és que, en alguns aspectes, “Avatar” em va semblar una pel·lícula importantíssima. Més enllà d’una tècnica impecable i una apreciació mai vista de la imatge, em va sobtar el seu discurs general i els seus paral·lelismes amb les guerres preventives o l’aniquilació de pobles i civilitzacions. També em va sobtar algun dard incendiari que la pel·lícula llença en contra de les religions. Però per desgràcia, la història i les situacions són, sovint (i sobretot en el terç final) tirant a ridícules. És a dir, saben evolucionar la tècnica, però la narrativa continua fent aigües. Llàstima.

Dient això no pretenc mostrar el meu odi envers la pel·lícula. En absolut. De fet, la vaig gaudir moltíssim. Però considero que es continua fallant, i els seus responsables en són conscients, en els aspectes més bàsics. Entenc que els adinerats productors i responsables de la pel·lícula (aquells que fumen puros a totes hores i van amb barrets de copa) s’hi jugaven molt amb “Avatar”. La pel·lícula més cara de la història no es podia arriscar, doncs, a presentar-nos uns personatges profunds o de complexa moralitat. Tampoc podien prescindir de la (*oh!, sospir*) clàssica història romàntica, ni d’un pompós esglai final a base d’explosions i filigranes diverses. Possiblement, per tots aquests ingredients i una excel·lent publicitat en relació a la seva revolucionària tecnologia, “Avatar” ha arribat a ser (ara per ara) la segona pel·lícula amb més recaptació de la història del cinema a nivell mundial. El primer lloc li correspon encara a “Titanic”, l’anterior cinta del senyor Cameron. Cal dir, però, que a l’estat espanyol “Avatar” sí que ocupa ja el graó més alt del pòdium d’honor com la producció més taquillera de la història cinèfila d’aquest particular indret. Amb més recaptació, fins i tot, que “Brácula: Condemor II” o “El robobo de la jojoya”. Això té mèrit.

Però deixem el que no m’ha agradat i donem-li més protagonisme als seus brillants encerts, que també en té. Sabem que la pel·lícula ens ho mostra tot d’una manera prou políticament correcta i, en el fons, ho acceptem. Els bons són molt bons. Els dolents són molt dolents. I l’heroi ha d’agradar, per igual, a un gran nombre de públic absolutament divers. Això ha de ser així en una producció que ha costat dos collons i mig de dòlars. En tot cas, m’agrada que James Cameron s’intenti mullar en alguns moments i aconsegueixi mostrar-nos una pel·lícula, bàsicament en el seu tram inicial, que ens remunti a situacions de genocidi tant diverses com l’aniquilació de pobles i cultures que van perpetrar els espanyols en la seva arribada al nou món, l’extermini d’indígenes nord-americans o... sí... també certs paral·lelismes amb la guerra d’Iraq, de la qual en parlarem extensament en properes crítiques. De fet, el propi argument de la pel·lícula ja deixa molt clara la seva intenció. “Jake ha estat reclutat per viatjar a Pandora, on les corporacions estan extraient un mineral estrany que és la clau per resoldre els problemes de la crisi energètica de la Terra (...) Ha rebut la missió d’infiltrar-se entre els Na’vi, que s’han convertit en el major obstacle per l’extracció d’aquest mineral”. Vaja, les coses ens queden clares. Els pobres alienígenes de color blau tenen quelcom molt necessari per a nosaltres al seu planeta i farem tot el que faci falta per aconseguir-ho. I si podem matar, aniquilar i arrasar el paisatge del planeta amb total impunitat, doncs encara millor. Aquesta és la filosofia que es practica avui en dia en els anomenats “atacs preventius” i així és com ens ho planteja James Cameron. Això, sumat al gènere de la ciència-ficció, ens dóna com a resultat un plantejament realment apetitós. Tot i així, el final se’n va més cap als convencionalismes de sempre, aquells que poden agradar, però que no ens sorprenen. Personalment, m’hagués agradat que la pel·lícula s’hagués tallat uns trenta o quaranta minuts abans d’acabar, concretament, en el moment en què la civilització Na’vi és completament devastada. No pas perquè m’agradi que les coses acabin malament, sinó perquè simplement em sembla més autèntic.

En el terreny de l’evolució digital i la tecnologia utilitzada, em quedo com un mico. Crec que la indústria audiovisual ha arribat a assolir uns descomunals nivells estètics en el tractament de la imatge. “Avatar” m’al·lucina. El tema de les tres dimensions no em fa trempar, però tampoc el trobo innecessari. I, en aquest cas, només tinc lloances per James Cameron, el seu compte corrent i, sobretot, per la capacitat que ha tingut en crear un món absolutament nou, amb detalls realment envejables. Escenes tant precioses com, per exemple, la captura dels dracs (sé que no són dracs, però ara no recordo quin nom tenen) o l’arbre sanador són imatges que contribueixen enormement a que part de l’essència del cinema, tal com l’entenem, continuï tan viva com sempre. Els detalls arriben a ser tan gloriosos que, fins i tot, Cameron va comptar amb un reputat lingüista que va idear des de zero l’idioma na’vi. Si teniu temps lliure, el na’vi és una llengua que, ara per ara, ja es pot aprendre. En l’apartat interpretatiu, destacar sobretot la presència de la sempre gran Sigourney Weaver, després de més de vint anys d’haver treballat amb James Cameron en la segona part de la saga “Alien”. “Avatar” també compta amb el solvent protagonisme de Sam Worthington, que ha vist recompensat el seu treball després d’haver participat, aquest any, en la nefasta “Terminator Salvation”; Zoe Saldana, la Pocahontas Na’vi; Michelle Rodriguez, Giovanni Ribisi, Stephen Lang o Joel Moore.

El cinema em continua sorprenent més quan m’ofereix obres mestres com “Paranoid Park” o “La cinta blanca” (propera crítica la setmana que ve), produccions que, tot i la seva aparent senzillesa, em semblen molt més difícils de realitzar. Són les històries que realment m’emocionen. Però això no treu el fet que “Avatar” sigui, tot i les seves decepcions, un digne exercici artístic. És una pel·lícula que s’ha de veure per creure-se-la. I tot i que no canviï massa el futur del negoci, és una d’aquelles produccions que acabaran marcant una etapa.

Escrit per
#


28 Comentaris:
wndzrwrvgnj ha dit...
ljiJuz , [url=http://bofqcbqsmrtz.com/]bofqcbqsmrtz[/url], [link=http://mljzxfwaidor.com/]mljzxfwaidor[/link], http://gzemkaercpja.com/
16.04.2012, 22:33:47
?????? ?? ha dit...
???????? ???????? ?????? ?? http://prestigeboardingkennel.com/feed.html
17.05.2013, 12:38:35
????? ??? ha dit...
???WONDERFUL Post.thanks .. ?????.. ? ????? ??? http://prestigeboardingkennel.com/feed.html
17.05.2013, 23:30:32
?????? ?? ha dit...
???????? ??????????????????????????????????????????????????????? ???????????? |??????????? Pls???? ?????????????????????? ?????? ?? http://prestigeboardingkennel.com/feed.html
03.06.2013, 23:54:36
cheap chanel ha dit...
Raw bites back in BirminghamAfter a poorly received Hell in a Cell PPV, lacklustre Raw last week and falling ratings, the company started to hit back with a busy show in Birmingham's LG Arena.The biggest news coming out of the live taping was WWE making a full about turn on the match they had booked as the main event of Survivor Series on November 18.Last week they used legend Mick Foley to kickstart a match pitting Team Foley (Ryback, Kane, Daniel Bryan, Randy Orton and Kofi Kingston) against Team Punk (CM Punk, Alberto Del Rio, The Miz, Cody Rhodes and Damien Sandow) in a traditional Survivor Series elimination contest.This week, Vince McMahon himself appeared live on Raw to announce that he was removing Ryback and CM Punk from this contest, and instead booking Punk to defend his WWE title against Ryback and John Cena in a Triple Threat match.Team Punk is now Team Ziggler, after Dolph was awarded captaincy of that unit. cheap chanel http://www.century21powers.com/chanel.asp
04.06.2013, 10:22:00
mulberry factory shop ha dit...
residence.Sylvester denied there was any sexual motive to his attack or that he had any sexual urges for Ross, whom he initially told police he didn't know and had never spoken to during the seven years they lived side-by-side.But he later admitted to a defence-appointed psychiatrist that he thought Ross was a "pushy and inconsiderate bitch" because she "stared" at his elderly mother two weeks earlier.Sylvester, jurors heard, had a history of voyeurism and was a "peeping Tom" from a young teenager right up to the time of his arrest. mulberry factory shop http://engineeredco.com/mulberry.asp
11.06.2013, 15:13:21
????? ??? ha dit...
????????????????????????????????????????????
????? ??? http://montblancballpen.zohosites.com/
13.06.2013, 14:39:58
????? ???????? ha dit...
????????????????????????????
<a href="http://montblanc.zohosites.com/" title="????? ????????">????? ????????</a>
16.06.2013, 04:51:18
custom nfl jerseys blog ha dit...
My brother recommended I may like this blog. He was once totally right. This submit truly made my day. You can not consider just how a lot time I had spent for this info! Thank you!
[url=http://www.customnfljerseysonline.com/blog/]custom nfl jerseys blog[/url]
05.09.2013, 19:20:27
?????? ?? ha dit...
?????? <a href=http://www.cancerit.jp/enq/hot.html>???? ?? ??</a>???? ??????? ??????? ?? ?????????
[url=http://www.kokoro.jpn.org/diarypast/mmjp/]?????? ??[/url]
26.09.2013, 18:51:00

Publica un comentari








If you have trouble reading the code, click on the code itself to generate a new random code.
 
ALTRES ENTRADES

Amen Dunes, més cap no és menys lisèrgia

Per què serveix la cultura?

Faust, quatre dècades de krautrock a Barcelona

Cohete i Gabriel y Vencerás s'instal·len a l'Heliogàbal

BirraSo: cervesa, molta cervesa bona

Deu raons per no perdre's el concert de Built to Spill

Tot l'arxiu

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun