BLOC
Veronica Falls i Univers al BeCool (31.I.2013) 04.02.2013

Amb la publicació del seu disc homònim fa dos anys, els londinencs Veronica Falls es van convertir en una de les revelacions més plausibles de l’indie pop actual. El recent llançament del seu successor, "Waiting for Something to Happen" (Slumberland, 2013), els ha reafirmat aquesta privilegiada posició. Seguint amb la mateixa fórmula que el disc anterior, Veronica Falls combinen la influència del shoegaze amb guitarres netes d’acords ràpids i puntejos cristal·lins i la seva música acaba sonant lluminosa tot i el misteri fa

El joc del Parlament 30.01.2013

A vegades, parlant amb amics i coneguts al bar, sempre acaba saltant algú que fot una comparació que no funciona, plena de demagògia i estupidesa. Ara faré veure que m’assemblo a aquest amic (que normalment acostuma, més aviat, a ser només un conegut). Vinga. Imaginem-nos que la política es juga en un tauler del joc de l’oca (sí, ja ho sé, així d’entrada semblo l’Eva Piquer, amb la diferència que jo no m’aprofito que la meva dona és la directora de cap diari i, per tant, no cobro per llen&

Home, ciutat i modernitat (i II): la Nova York de Moses 28.01.2013

Primera part d'Home, ciutat i modernitat, "El París de Haussman" "Quan actues en una metròpoli sobreedificada, has d’obrir-te camí amb una destral de carnisser. Jo simplement seguiré construint; fes el que puguis per aturar-me.”- Robert Moses Durant més d’un segle, la ciutat de Nova York ha servit com a centre internacional de comunicacions. Bona part del desenvolupament de la ciutat durant el segle passat s’ha de veure com una comunicació i una acció simbòlica: no només ha estat concebuda i executada per satisfer u

Home, ciutat i modernitat (I): el París de Haussmann 25.01.2013

Durant l’últim segle s’han intentat desentranyar els significats de la modernitat. La nostra visió de la vida moderna tendeix a dividir-se entre el pla espiritual i el material, i aquest dualisme, que impregna la cultura contemporània, s’aparta d’un dels fets que impregnen la vida moderna: la barreja entre les forces materials i les espirituals, l’íntima unitat de l’ésser modern i l’entorn modern. A través de la reforma del París de Napoleó III i de Haussmann al segle XIX i la reforma de Nova York de la m&

Un segle de Pompeu Farra 24.01.2013

Com que avui se celebren cent anys de la publicació del manual d'ortografia de Pompeu Fabra que mirava de posar ordre en l'ús del català, el diari Ara va publicar ahir una mena de decàleg a favor i en contra, un segle després, de l'obra de Fabra (disponible en la versió 'premium' del diari digital i en paper, amb el fantàstic títol a la portada del diari "El que va aconseguir i 'lo' que no"). L'article, escrit per Sílvia Marimon i Albert Pla Nualart, demostra de quina pasta relativista-caga-dubtes estan fets: renoi!, tots els encerts de

Els nois no ploren? 23.01.2013

Els nois de "Boys Don’t Cry" (escenificada aquesta tardor al teatre Tantarantana de la mà de la directora Glòria Balañà) són adults; dos adults, antics amics d’adolescència, que si bé tenen qüestions del passat per resoldre, la vida que porten en l’actualitat els ha mantingut allunyats. Han anat per camins diferents i ells mateixos han optat per una filosofia de vida oposada: un és un polític culte i distingit (Jordi) que té un despatx, una dona, dos fills i amics-coneguts que pertanyen a la seva mateixa cl

Una d'esclaus i caçarecompenses, Tarantino refà Django 22.01.2013

Em pregunto si alguns crítics cinematogràfics han vist "Django Unchained", l'última proposta de Quentin Tarantino recentment estrenada, abans d'escriure'n la ressenya. Em pregunto també si han arribat a veure la "Django" original, la de 1966, i si coneixen els clixés més típics dels spaghetti western. El que ara ens presenta el director d'obres com "Reservoir Dogs" o "Kill Bill" no entra dins un sol gènere sinó que en suma un munt ben barrejats. Per mi ja seria un feixuc esforç haver de penjar-li l'etiqueta de pel·lícula

Presentem "Diverpary in Detroit, Michigan", de Macrobukkake 17.01.2013

Macrobukkake és un nom que, com a mínim, sorprèn. És la maximització un pèl ofensiva d’una pràctica sexual, que podria qualificar-se fins i tot de masclista, d’origen asiàtic, que consisteix en un grup d’homes ejaculant sobre el cos d’una dona. No se per què ho explico tot això, si molt probablement ja ho haureu vist a pornotube. Macrobukkake és, a més a més, el nou fitxatge de Bankrobber. Es tracta d’un grup format per Òscar Martorell i David Cabello que, segons ells

Se'ns en va la vista 16.01.2013

"La trastienda" (1975) és una pel·lícula dirigida per Jorge Grau que no ha passat a la història del cinema espanyol pel seu argument ni per la seva resolució tècnica, sinó per ser el primer film comercial de la Transició Espanyola que inclou imatges d’un nu integral. El felpudo de la Cantudo dóna lloc a l’inici d’allò que es coneix com el destape i ens recorda el fenomen del nipple slip, aquell contratemps en què un personatge públic (normalment una dona) mostra accidentalment un pit davant d’una

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun