BLOC
Concerts en 3 Mpx: Mark Eitzel + Franz Nicolay (12.X.09) 14.10.2009

Ser al costat d'aquells que admires sempre és un luxe. Sobretot si es tracta de músics com Mark Eitzel. No només per admirar-ne d'aprop el magnífic potencial del seu personal i profund to de veu, sinó per comprovar una realitat, que els ídols també beuen, s'emborratxen fins a la sacietat, i a més ho fan amb cava català, i no amb champagne francès, tal com habitualment marquen els paràmetres del glamour. L'Heliogàbal és suficientment petit com per arribar i no trobar un millor lloc que la barra, al costat del petit

1984: distòpies anteriors i contemporànies 09.10.2009

Ja fa vint-i-cinc anys de l’any 1984, però per (i gràcies a) alguns, aquest és un any que no ha deixat mai d’existir. I no ho dic per la visita de Reagan a la Xina, ni (desafortunadament) per la mort de Truman Capote i Cortázar, ni pel rebaptisme de Burkina Faso, ni pel pas a millor vida de Berlinguer, no. Per curiós que sembli, l’any 1984 és dels pocs que pot presumir d’efemèrides paral·leles i, per tant, de realitats diferents (i un punt contradictòries). Intentaré explicar-me una mica millor: 1984 és

Daniel Johnston és i sempre serà 07.10.2009

A "El pop después del fin del pop" (Biblioteca RDL, 2004), un recull d'entrevistes de personatges més o menys clau a la història del pop del tombant de segle, Pablo Gil cita "La parte de Guermantes" de Proust a la introducció del diàleg amb Thom Yorke de Radiohead: "Todas las grandes cosas que conocemos nos han llegado de neuróticos. Son ellos y sólo ellos los que han fundado religiones y los que han creado las grandes obras de arte. Nunca el mundo será consciente de lo que les debe, y por encima de todo, de lo que han sufrido para otorgar sus done

"Si la cosa funciona (Whatever works)". Condemnats a ser feliços. 05.10.2009

La felicitat és una cosa complicada. La busco jo i la busques tu. La busca l’ignorant, el geni, el triomfador, l’inadaptat, el superficial, el generós, el pessimista i l’optimista. Encara que sigui de forma inconscient, alguns la troben. Alguns no. Altres no ho saben. No sé si, a aquestes alçades de la vida, també la busca Woody Allen o si ja ho té tot més o menys solucionat. El cas és que tothom intenta arreglar-s'ho amb el que té. Com diu el senyor Allan Stewart Konigsberg (nom real del director), "per sort, no tothom es

Qa'a "Chi'en" 05.10.2009

Qa'a "Chi'en" Autoeditat, 2009 Vaig descobrir Qa’a a un concert al Sidecar, i els teloners eren Muzak, un grup que s’adaptava a la perfecció de les circumstàncies. Recordo que el que es va viure aquella nit en aquell soterrani va ser una autèntica descàrrega d’energia. Una mescla estranya de madchester sound i space rock. En aquell moment tenia al cap els Spaceman 3 més còsmics i ho confonia, en alguna instància amb alguns detalls dels Primal Scream d’"XTRMNTR" (Creation, 2000). Era una sensació est

57 Donostia Zinemaldia / Festival de Cinema de Sant Sebastià. La crònica (més o menys) definitiva 01.10.2009

A finals de setembre, hi ha un indret a Euskadi on passejar pel carrer i trobar-se a Jim Jarmusch o a Robert Duvall és una cosa més aviat normal. Un lloc on Ian McKellen es fa fotos davant la platja. On Naomi Watts desfila per una catifa pintada de vermell. I on Brad Pitt i Quentin Tarantino ens presenten una historieta relacionada amb la Segona Guerra Mundial. En aquesta mateixa zona, Terry Gilliam vesteix americanes estrafolàries. Brenda Blethyn puja a l’escenari i analitza atemptats terroristes. Lola Dueñas guanya premis. Michael Winterbottom ens convida a la revoluc

Fuck Buttons "Tarot Sport" 29.09.2009

Fuck Buttons "Tarot Sport" ATP, 2009 "Estimes més al pare o a la mare?" Aquesta pregunta de diabòlica indecisió posa de manifest un dubte que es fa evident després d'escoltar "Tarot Sport" una vegada rere l'altra i recuperar "Street Horrrsing" (ATP, 2008) per contrastar emocions. El fet és que oblidant aquest plantejament, m'he endinsat en l'univers particular d'Andrew Hung i Benjamin John Power, durant uns dies per descobrir el seu nou disc, que han editat per ATP Recordings i que amaga sensibilitat i agressivitat a l'hora. Segurament els Su

Boston Spaceships / Robert Pollard: lo-fi al quadrat 28.09.2009

Boston Spaceships "Zero To 99" Guided By Voices Inc., 2009 Robert Pollard "Elephant Jokes" Guided By Voices Inc., 2009 Seguir la pista de Robert Pollard mereix treballar-hi a jornada completa. A "Elephant Jokes" i "Zero To 99" se li sumen "The Crawling Distance" i "The Planes Are Blasted", publicats en solitari i amb Boston Spaceships, a principis d'any. I fent marxa enrere, al 2008 trobem "Brown Submarine" (el debut amb Boston Spaceships) i des del 2006, dos discos a l'any com a Robert Pollard. Si em permeteu la suma, només

"True Blood" (Segona temporada). Petites reflexions d'un "What the fuck" en tota regla 28.09.2009

He vist coses que mai creuríeu. Persones canviants que es transformen en animals. Éssers sobrenaturals que inciten al canibalisme. Vampirs mil·lenaris que exploten a la llum del sol. Orgies populars al servei de la naturalesa. Sectes terroristes. Sacrificis. Caos. Perversió. Ah! I una noia telepàtica amb les dents separades. He vist tot això (i coses més bizarres) en una sèrie amb etiqueta de culte que no s'oblida de les grans masses. Finalitzada fa pocs dies a l’estimable canal HBO (i gràcies a la nostra connexió a Internet), l

Wind Atlas

#1 Benvinguts a A Viva Veu

Ho cridem a viva veu. Ens obsessionen la m&

#2 Inspira

Encara recordem el concert d'Inspira com un

#3 Me and the Bees

Me & The Bees és un grup de noie

#4 Nova temporada Cicle A Viva Veu

Ben a prop de complir tres anys, avui prese

#1 2011. Els millors discos d'electrònica

Enguany hem tinguts alguns debats interns e

#2 2010. Els millors concerts

Encara que no ho sembli, la música n

#3 Martí de Riquer in memoriam

"La primera impressió que fa é

#4 #Sónar2013: La selecció artística

Amb el mateix criteri utilitzat en cadascun